30 de juny de 2026  ·  6 min de lectura  ·  Joel Hagmüller

Al pàdel, la pista mai no va ser el difícil.

Vaig passar tres dies al Padel World Summit de Barcelona. Tota la indústria en una sala: pistes, clubs, tecnologia, capital.

Una conversa es repetia, anés on anés: la pista. Com omplir-la, reservar-la, optimitzar-la. Gairebé tots els productes del recinte estaven pensats per al gestor del club: sistemes de reserves, quadres d’ocupació, algoritmes de nivell.

I és una feina realment impressionant. La indústria ha construït una màquina notable per al costat de l’oferta del pàdel: les pistes, els clubs, la infraestructura que va fer possible tota aquesta explosió.

Però allà dempeus, no parava de donar voltes a una altra pregunta. No com omplim les pistes. Qui les omple, i per què tornem.

El número que tothom cita. El número que ningú no qüestiona.

35 milions de jugadors. 77.300 pistes en 150 països. Un 16 % de creixement anual de clubs. Un club nou obrint en algun lloc del món cada dues hores i mitja.

Aquests números són a tots els decks, a totes les notes de premsa, a tots els panells. Són reals, i són extraordinaris.

Però a sota hi ha una pregunta més senzilla que gairebé ningú es fa: per què juguem en realitat?

La recerca més completa sobre motivació dels jugadors dona una resposta clara. La raó número u que citem és divertir-nos: un 69 %. La segona és passar-ho bé amb amics: un 61 %. Entre les jugadores, el 81 % juga per l’amistat, per davant de l’exercici i de la competició. A Espanya, dos de cada tres diem que la diversió és el motiu principal per agafar la pala.

I es nota en la mètrica que més importa: el pàdel té una de les taxes de retorn més altes de tot l’esport recreatiu: al voltant del 92 % tornem després d’aquella primera sessió. No perquè el partit estigués perfectament equilibrat. Perquè ho vam passar bé, amb gent que ens queia bé.

El punt dolç

Tot jugador coneix el punt dolç, aquell lloc de la pala on la pilota surt neta i el cop simplement va. Si falles, ho sents al canell. Si el trobes, tot el partit sembla fàcil.

Hi ha un altre punt dolç al pàdel, i no té res a veure amb les cordes. El trobem quan som a la pista amb la gent adequada, la que de debò volem que jugui amb nosaltres, i a més el partit és bo. Primer va la gent: la confiança, les rialles, la sensació fàcil que tothom vol ser-hi. Si encertes això, la resta arriba sola: el partit és prou competitiu perquè importi, i gaudim cada punt.

Aquesta és la sensació per la qual tornem: el punt dolç on es troben la gent adequada i un bon partit, i és la gent la que el fa dolç.

I això és el que les dades ens han estat dient tot el temps. Tota la indústria ha estat construint per a una meitat de l’equació: la pista, la reserva, el partit que s’hi juga. Gairebé ningú no ha construït per a l’altra meitat: les persones que fan que aquest partit valgui la pena.

La pista està resolta. La capa del jugador està oberta de bat a bat.

Res d’això és una crítica. Primer calia resoldre la pista, i es va resoldre, de manera brillant. Però el proper capítol del pàdel no és una altra manera de reservar pista. És la capa que hi ha al damunt: la coordinació, la confiança i les relacions que converteixen quatre noms d’un xat en un ritual dels dimarts a la nit que dura anys.

Aquesta és la capa per a la qual estic construint padelfin. Organitzem els nostres propis partits, dividim el cost automàticament i ens guanyem una reputació pel que de debò fa bo algú com a company de pista: aparèixer, pagar la teva part, posar bones vibracions. Això és el Fin Score: construït sobre el que manté unit un grup.

Perquè l’esport mai no va ser de debò sobre la pista. Sempre va ser sobre qui hi és amb tu.

El mercat és enorme. L’oportunitat és evident. I ha estat a plena vista a tots els Global Padel Report que s’han publicat.

Aquesta és la pregunta a la qual no deixo de tornar: si les dades diuen que el pàdel va de persones, com seria construir primer per a nosaltres?

M’encantaria saber com ho veuen altres dins del joc.

Game on.

— Joel Hagmüller, fundador de padelfin. Barcelona, 2026.